La cacera de bruixes

 Des que el cristianisme accepta l'existència de la bruixeria, a partir del segle XII, són les dones les que han estat acusades de practicar-la, molt sovint, dones amb defectes físics o socialment marginades. A l'edat mitjana, només calia que una dona portés una vida fora del comú perquè se la relacionés amb la bruixeria, una pràctica que atemoria tothom.

És per això que a partir del segle XVII, a Europa, es va produir una terrible cacera de bruixes que es va endur la vida de 60.000 dones. S'estima que, entre 1616 i 1622, a Catalunya, unes 400 dones van ser executades per bruixeria, encara que la xifra podria ser més gran, ja que de moment es compta amb poca informació.

Una publicació de  Mireia Ribó "Mil cops Rebel", ens complementa aquesta informació

Violant Carnera, Jerònima Muntada i Eulàlia Oliveres - "No eren bruixes, eren dones"

CONVERSES DE BRUIXES

Ens ho hem proposat, cal seguir fent recerca, trobar-les, nomenar-les, es un deute històric que tenim.

Ens convoquem totes les bruixes a fer aquesta recerca, a escriure, a participar, a opinar, a discrepar, a sortir-se’n del camí marcat, a crear un espai de llibertat, com aquelles coves on es feien els Akelarres, on eren benvinguts fugitives, revolucionaries, heretges, llibertaries i qualsevol altre que volia gaudir de la vida en llibertat. 

“Per canviar les coses cal qüestionar-les, crear nous espais, nous Akelarres que han de canalitzar les demandes i necessitats de les dones”