Converses de Bruixes

  Perquè, converses de Bruixes Conversar sobre bruixes implica molt més que relatar històries d’obscurantisme i persecució. Vol dir interrogar la memòria històrica , recuperar les veus silenciades i reconèixer les dones que van patir violència institucionalitzada. Però també significa mirar-nos avui, amb honestedat, i preguntar-nos fins a quin punt hem superat —o no— les estructures que van permetre aquelles caceres. Aquest exercici ens porta a investigar , reflexionar i dialogar sobre les inquietuds i els prejudicis que encara travessen la nostra societat. La misogínia, la violència vers les dones i la por a la diferència no són fenòmens del passat: adopten formes noves, més subtils, més sofisticades, però igualment devastadores. Aquestes converses no busquen tancar res, sinó obrir espais : espais de memòria, de pensament crític, de reparació i de futur. “ Cacera de Bruixes, por al poder de les dones”

Crònica de la primera Conversa de Bruixes . El punt de partida és el documental “ Bruixes, la gran mentida” . Les imatges, dures i reveladores, ens retornen a un passat que sovint s’ha explicat amb mitges veritats: la persecució de les dones acusades de bruixeria entre els segles XV i XVIII. Però avui, en aquest espai compartit, el relat canvia de perspectiva. No parlem de supersticions, ni de llegendes, ni de fogueres com a símbol folklòric. Parlem d’un assassinat massiu : més de mil dones executades en només deu anys. Parlem de vides truncades, de noms esborrats, de comunitats ferides. La conversa avança i es fa evident que el mite de la bruixa no va néixer del sobrenatural, sinó de la intolerància. "Dones immigrants. Dones amb nocions curatives. Dones vídues. Dones llevadores. Dones econòmicament autosuficients. Dones que ballaven. Dones que cantaven. Dones lliures." La frase ressona a la sala com una denúncia i, alhora, com una reivindicació. No eren bruixes. Eren done...

  Des que el cristianisme accepta l'existència de la bruixeria, a partir del segle XII, són les dones les que han estat acusades de practicar-la, molt sovint, dones amb defectes físics o socialment marginades. A l'edat mitjana, només calia que una dona portés una vida fora del comú perquè se la relacionés amb la bruixeria, una pràctica que atemoria tothom. És per això que a partir del segle XVII, a Europa, es va produir una terrible cacera de bruixes que es va endur la vida de 60.000 dones. S'estima que, entre 1616 i 1622, a Catalunya, unes 400 dones van ser executades per bruixeria, encara que la xifra podria ser més gran, ja que de moment es compta amb poca informació. Una publicació de  Mireia Ribó "Mil cops Rebel" , ens complementa aquesta informació Violant Carnera, Jerònima Muntada i Eulàlia Oliveres - "No eren bruixes, eren dones" CONVERSES DE BRUIXES Ens ho hem proposat, cal seguir fent recerca, trobar-les, nomenar-les, es un deute històric que...