Converses de Bruixes

  Converses de Bruixes amb Joaquim Delgado, membre del Club  de Lectura l’Anònima del Clot i Camp de l’Arpa Seguim amb el cicle Converses de Bruixes . El convidat a conversar avui es Joaquim Delgado, i la conversa gira entorn de l’Economia Feudal i la bruixeria” , ens situa en el moment en què la transició cap al capitalisme redefineix les formes de control social i jurídic. En Joaquim inicia la conversa. Aquesta mirada ens porta inevitablement a una obra que, des del nostre Club de Lectura l’Anònima del Clot i Camp de l’Arpa, vam abordar amb gosadia: Caliban i la Bruixa . El vam llegir amb la voluntat d’entendre el discurs de Silvia Federici tal com creiem que s’havia de llegir: com un text inscrit en la tradició marxista que busca alternatives al capitalisme, però que afegeix dues aportacions essencials —repensar el desenvolupament del capitalisme des d’una perspectiva feminista i evitar una història de les dones separada de la de la resta de la classe treballadora. És a...

  Perquè, converses de Bruixes Conversar sobre bruixes implica molt més que relatar històries d’obscurantisme i persecució. Vol dir interrogar la memòria històrica , recuperar les veus silenciades i reconèixer les dones que van patir violència institucionalitzada. Però també significa mirar-nos avui, amb honestedat, i preguntar-nos fins a quin punt hem superat —o no— les estructures que van permetre aquelles caceres. Aquest exercici ens porta a investigar , reflexionar i dialogar sobre les inquietuds i els prejudicis que encara travessen la nostra societat. La misogínia, la violència vers les dones i la por a la diferència no són fenòmens del passat: adopten formes noves, més subtils, més sofisticades, però igualment devastadores. Aquestes converses no busquen tancar res, sinó obrir espais : espais de memòria, de pensament crític, de reparació i de futur. “ Cacera de Bruixes, por al poder de les dones”

Crònica de la primera Conversa de Bruixes . El punt de partida és el documental “ Bruixes, la gran mentida” . Les imatges, dures i reveladores, ens retornen a un passat que sovint s’ha explicat amb mitges veritats: la persecució de les dones acusades de bruixeria entre els segles XV i XVIII. Però avui, en aquest espai compartit, el relat canvia de perspectiva. No parlem de supersticions, ni de llegendes, ni de fogueres com a símbol folklòric. Parlem d’un assassinat massiu : més de mil dones executades en només deu anys. Parlem de vides truncades, de noms esborrats, de comunitats ferides. La conversa avança i es fa evident que el mite de la bruixa no va néixer del sobrenatural, sinó de la intolerància. "Dones immigrants. Dones amb nocions curatives. Dones vídues. Dones llevadores. Dones econòmicament autosuficients. Dones que ballaven. Dones que cantaven. Dones lliures." La frase ressona a la sala com una denúncia i, alhora, com una reivindicació. No eren bruixes. Eren done...