200.000 bruixes

 

Converses de Bruixes

Presenta "200.000 dones”. Cia. Cándida // TEATRE

Interpretada per  Anna Tamayo

Dia 19 de febrer de 2026,  a les 19 h. Teatre Jesús Concernau

Entre els segles XVI i XVII, 200.000 dones van ser torturades i condemnades a mort a Europa. Se les acusava d’invocar epidèmies, gelades o desgràcies sobrenaturals, sempre sota la sospita d’un pacte amb el Diable. En aquest context de terror, la Joana, la Jaumeta i la Felipa —llevadora, remeiera i camperola— comparteixen una por silenciosa: la possibilitat de ser assenyalades, elles també, com a bruixes. Aquelles 200.000 mortes, eren realment bruixes… o simplement dones?

L’obra, obre un espai escènic on es dona veu a aquestes figures hipotètiques, víctimes d’un acarnissament misogin que constitueix un dels episodis més devastadors de la història europea. Presentada com una classe d’història, la proposta juga amb la ironia: només fa pocs anys que la caça de bruixes ha estat reconeguda com un tema central per als estudis històrics. Durant segles, les dones van ser considerades simples màquines reproductives, deshumanitzades, i mai prou “importants” per merèixer ser estudiades.

200.000 dones narra la història oculta d’aquest feminicidi europeu i les seves conseqüències, que —com recorden les autores— “encara es palpen avui dia, en una societat en què la dona ha de complir el rol assignat i és castigada si se’n surt”. Les tres protagonistes, totes interpretades per l’actriu Anna Tamayo, es converteixen en el rostre visible d’una història invisible, una veu per a aquelles a qui la forca va silenciar.

La Conversa de Bruixes, representada en format teatral, va ser una aposta valenta i va rebre una resposta molt positiva. El teatre ens permet explorar, expressar i connectar idees, analitzar simbologies i narratives, i vincular els nostres pensaments amb els que l’obra posa en escena.

Aquestes Converses de Bruixes volen continuar generant consciència, pensament crític i qüestionament. Ens interpel·len sobre el rol i el paper de les dones, i ens conviden a comprovar que potser no han canviat tantes coses: la cacera de bruixes, en formes noves, continua ben activa.

Interpel·lar el passat és imprescindible perquè sense memòria, el feminicidi queda reduït a un relat històric neutre, despolititzat, desconnectat de les estructures que el van fer possible. I sense reconèixer el feminicidi, la memòria feminista perd la seva força transformadora.

El col·loqui final va ser, de fet, un espai profundament enriquidor, on les veus presents van continuar teixint aquesta memòria compartida.

Tal com diu l'antropologa argentina Rita Segato, es tracta de “desmuntar la pedagogia de la crueltat”: entendre com s’ha ensenyat a la societat a tolerar, justificar o invisibilitzar la violència contra les dones, i construir una pedagogia alternativa basada en la veritat, la justícia i la reparació