Por al poder de les dones

 

Converses de Bruixes

“Colonització i Cristianització”

Conversem amb Úrsula Santa Cruz, feminista i activista decolonial

Dia 23 d’octubre de 2025,  a les 18 h. La Farinera del Clot

Seguim amb la segona part de les Converses de Bruixes. La convidada Úrsula Santa Cruz conversarà entorn de la bruixeria en la “Colonització i Cristianització”, ens situa en la cacera de bruixes als segles XV i XVI quan l’experiment s’exporta a las colònies a través dels missioners i dels conqueridors. A l’Amèrica Llatina: Colòmbia, Brasil, Perú, Mèxic, va ser una estratègia deliberada utilitzada per les autoritats per infondre terror, destruir la resistència col·lectiva, silenciar comunitats senceres i enfrontar els seus membres entre ells.

Obrim conversa amb la pregunta: Què va representar la llei de bruixeria exportada d’Europa a la Colonització i quines circumstàncies es van produir com experiment de la llei? 

L’Úrsula centra la conversa sobre la Modernitat, un concepte que te a veure amb el que en diuen el “descobriment” d’Amèrica. El 1492 acostuma a presentar-se com l’inici de la Modernitat, però des d’una perspectiva decolonial és, sobretot, l’inici d’un ordre mundial basat en la dominació, la jerarquia racial i l’explotació econòmica. El que Europa anomena “descobriment” és, en realitat, l’inici d’un procés de conquesta, ocupació i reordenació del món segons els interessos europeus. Als colonitzadors els va permetre, i encara ho sostenen, la creació d’uns patriotismes irreals. El seu revers inseparable és la colonialitat: un sistema global que organitza el món en jerarquies racials, epistèmiques i econòmiques, on Europa es presenta com a centre del món i com a mesura universal del que és “civilitzat”, “racional” o “modern”.

Aprofundeix la conversa des d’una mirada crítica, sobre el terme “descobriment”, és profundament problemàtic i no deixa de ser una ficció narrativa. No es pot descobrir allò que ja existeix i està habitat per milions de persones. Quan s’utilitza el terme “descobriment” s’esborra la violència, la imposició religiosa, l’explotació i les epidèmies que van devastar les poblacions indígenes. Es construeix un relat heroic i europeu que converteix la conquesta en un acte de progrés.

Amb la colonització imposen una única forma de coneixement – la raó europea – com a universal, es classifica les poblacions segons criteris racials inventats per tal de justificar la dominació. Es produeix una reordenació de l’economia mundial: Europa passa a ser el centre, i Amèrica esdevé un espai d’extracció de recursos i mà d’obra explotada. S’oculta el seu costat fosc perquè es inseparable de l’esclavitud transatlàntica.

La imposició d’un ordre mundial que encara avui estructura desigualtats globals. En aquest ordre mundial les “bruixes” son l’enemic intern del Patriarcat.  Es nega el fet que ja existien societats complexes, amb sabers profunds i amb dones que sostenien la vida i amb l’aplicació del delicte de bruixeria s’esborren les resistències femenines: les curanderes, les líders comunitàries, les que van protegir llengües, rituals i memòries. Construeixen un relat heroic masculí: es superposa el valor dels navegants, el reis, els missioners i els conqueridors.

És la representació de qui te el poder i a qui cal obeir: presenten la violència com a progrés i la destrucció com a civilització. A partir d’aquí es genera un relat patriarcal que decideix què és història i que no ho és, imposa la idea de “dona” com a categoria subordinada, vinculada a la domesticitat i a la dependència, converteixen la feminitat en una eina de control social i econòmic.

Però malgrat la violència utilitzada, la cacera de bruixes no va destruir la resistència de les persones colonitzades. Igual que va passar a Europa, la lluita de les dones, la connexió dels indis americans amb la terra, les religions locals i la natura van sobreviure a la persecució i van significar, durant més de cinc-cents anys, una font de resistència anticolonial i anticapitalista. Podem valorar que tot i la violència, la història no és només destrucció.

Les dones indígenes, afrodescendents i mestisses, ha sostingut formes de resistència que la historiografia tradicional ha silenciat: Preservació de llengües i rituals;  pràctiques de cura i medicina ancestral; resistència comunitària davant l’esclavitud i la conversió religiosa; i transmissió de sabers que Europa va intentar erradicar.

Per cloure les Converses de Bruixes, posem de relleu que aquestes resistències són la memòria viva que qüestiona el relat modern i obre la porta a imaginar futurs no colonials. És una crida a recuperar aquesta història, perquè es la història d’un feminicidi, d’un genocidi que ha tingut i continua tenint continuïtat al llarg dels temps.

Volem comprendre quines van ser les forces socials que va implicar la cacera de bruixes, la colonització i la cristianització, quines van ser les seves motivacions i com tot això va impactar en la condició de les dones, però també quina és encara la seva relació amb el present. Potser ens ajudaria a comprendre el greu increment de la violència contra les dones, de la qual en som testimonis cada dia arreu del món.

Però, si apliquem al present les lliçons del passat, ens adonem que la reaparició de les caceres de bruixes a tants llocs del món durant els anys vuitanta i noranta és un senyal evident d’un procés d’acumulació primitiva que significa que la privatització de la terra i d’altres recursos naturals, l’empobriment massiu, el saqueig i la provocació de divisions en comunitats que abans estaven cohesionades, tornen a formar part de l’ordre del dia de l’agenda mundial.

Avui la cacera de bruixes no és un fenomen secundari. Quin és el Pla que hi ha al darrere de tot això?..... és una pregunta que cal fer i qüestionar moltes coses.