Converses de Bruixes

  Converses de Bruixes Presenta "200.000 dones”. Cia. Cándida // TEATRE Interpretada per   Anna Tamayo Dia 19 de febrer de 2026,   a les 19 h. Teatre Jesús Concernau Entre els segles XVI i XVII, 200.000 dones van ser torturades i condemnades a mort a Europa. Se les acusava d’invocar epidèmies, gelades o desgràcies sobrenaturals, sempre sota la sospita d’un pacte amb el Diable. En aquest context de terror, la Joana, la Jaumeta i la Felipa —llevadora, remeiera i camperola— comparteixen una por silenciosa: la possibilitat de ser assenyalades, elles també, com a bruixes. Aquelles 200.000 mortes, eren realment bruixes… o simplement dones ? L’obra, obre un espai escènic on es dona veu a aquestes figures hipotètiques, víctimes d’un acarnissament misogin que constitueix un dels episodis més devastadors de la història europea. Presentada com una classe d’història, la proposta juga amb la ironia: només fa pocs anys que la caça de bruixes ha estat reconeguda com un tema ...

  Converses de Bruixes “Colonització i Cristianització” Conversem amb Úrsula Santa Cruz, feminista i activista decolonial Dia 23 d’octubre de 2025,   a les 18 h. La Farinera del Clot Seguim amb la segona part de les Converses de Bruixes . La convidada Úrsula Santa Cruz conversarà entorn de l a bruixeria en la “Colonització i Cristianització” , ens situa en la cacera de bruixes als segles XV i XVI quan l’experiment s’exporta a las colònies a través dels missioners i dels conqueridors. A l’Amèrica Llatina: Colòmbia, Brasil, Perú, Mèxic, va ser una estratègia deliberada utilitzada per les autoritats per infondre terror, destruir la resistència col·lectiva, silenciar comunitats senceres i enfrontar els seus membres entre ells. Obrim conversa amb la pregunta: Què va representar la llei de bruixeria exportada d’Europa a la Colonització i quines circumstàncies es van produir com experiment de la llei?   L’Úrsula centra la conversa sobre la Modernitat , un co...

  Converses de Bruixes amb Joaquim Delgado, membre del Club  de Lectura l’Anònima del Clot i Camp de l’Arpa Seguim amb el cicle Converses de Bruixes . El convidat a conversar avui es Joaquim Delgado, i la conversa gira entorn de l’Economia Feudal i la bruixeria” , ens situa en el moment en què la transició cap al capitalisme redefineix les formes de control social i jurídic. En Joaquim inicia la conversa. Aquesta mirada ens porta inevitablement a una obra que, des del nostre Club de Lectura l’Anònima del Clot i Camp de l’Arpa, vam abordar amb gosadia: Caliban i la Bruixa . El vam llegir amb la voluntat d’entendre el discurs de Silvia Federici tal com creiem que s’havia de llegir: com un text inscrit en la tradició marxista que busca alternatives al capitalisme, però que afegeix dues aportacions essencials —repensar el desenvolupament del capitalisme des d’una perspectiva feminista i evitar una història de les dones separada de la de la resta de la classe treballadora. És a...

  Perquè, converses de Bruixes Conversar sobre bruixes implica molt més que relatar històries d’obscurantisme i persecució. Vol dir interrogar la memòria històrica , recuperar les veus silenciades i reconèixer les dones que van patir violència institucionalitzada. Però també significa mirar-nos avui, amb honestedat, i preguntar-nos fins a quin punt hem superat —o no— les estructures que van permetre aquelles caceres. Aquest exercici ens porta a investigar , reflexionar i dialogar sobre les inquietuds i els prejudicis que encara travessen la nostra societat. La misogínia, la violència vers les dones i la por a la diferència no són fenòmens del passat: adopten formes noves, més subtils, més sofisticades, però igualment devastadores. Aquestes converses no busquen tancar res, sinó obrir espais : espais de memòria, de pensament crític, de reparació i de futur. “ Cacera de Bruixes, por al poder de les dones”

Crònica de la primera Conversa de Bruixes . El punt de partida és el documental “ Bruixes, la gran mentida” . Les imatges, dures i reveladores, ens retornen a un passat que sovint s’ha explicat amb mitges veritats: la persecució de les dones acusades de bruixeria entre els segles XV i XVIII. Però avui, en aquest espai compartit, el relat canvia de perspectiva. No parlem de supersticions, ni de llegendes, ni de fogueres com a símbol folklòric. Parlem d’un assassinat massiu : més de mil dones executades en només deu anys. Parlem de vides truncades, de noms esborrats, de comunitats ferides. La conversa avança i es fa evident que el mite de la bruixa no va néixer del sobrenatural, sinó de la intolerància. "Dones immigrants. Dones amb nocions curatives. Dones vídues. Dones llevadores. Dones econòmicament autosuficients. Dones que ballaven. Dones que cantaven. Dones lliures." La frase ressona a la sala com una denúncia i, alhora, com una reivindicació. No eren bruixes. Eren done...

  Des que el cristianisme accepta l'existència de la bruixeria, a partir del segle XII, són les dones les que han estat acusades de practicar-la, molt sovint, dones amb defectes físics o socialment marginades. A l'edat mitjana, només calia que una dona portés una vida fora del comú perquè se la relacionés amb la bruixeria, una pràctica que atemoria tothom. És per això que a partir del segle XVII, a Europa, es va produir una terrible cacera de bruixes que es va endur la vida de 60.000 dones. S'estima que, entre 1616 i 1622, a Catalunya, unes 400 dones van ser executades per bruixeria, encara que la xifra podria ser més gran, ja que de moment es compta amb poca informació. Una publicació de  Mireia Ribó "Mil cops Rebel" , ens complementa aquesta informació Violant Carnera, Jerònima Muntada i Eulàlia Oliveres - "No eren bruixes, eren dones" CONVERSES DE BRUIXES Ens ho hem proposat, cal seguir fent recerca, trobar-les, nomenar-les, es un deute històric que...